Wednesday, 29 March 2017

Nova plataforma d'informació del Gencat sobre Universitats i les PAU

Ara ja podeu consultar totes informacions sobre les PAU, l'accés a la universitat entre d'altres informacions , a la nova plataforma del Gencat, "Canal Universitats". Podeu accedir clicant a la imatge de sota.




Podreu trobar-la també a la barra lateral dreta sota la llista d'adreces ORIENTACIÓ ACADÈMICA.



Friday, 10 March 2017

II Intercanvi Cultural amb Grècia Més Informacions

Presentació amb informació de la reunió de famílies que es va fer el dilluns 8 de març a les 20.00 a l'Institut Montgrí. Presentació amb informació util sobre Atenes.


Friday, 3 March 2017

Fòrum Treballs de Recerca 2017 Can Quintana



Judit Recacha, Adrià Rubert, Genís Puig, Lluïsa Puig, Aleix Pujol, Aina Garangou i Kawtar Bittit



Roser Benet i Pugés, exprofessora de l'Institut Montgrí i redactora del periòdic dígital "Emporion" , ha publicat un article sobre la presentació dels Treballs de Recerca 2017 que es van celebrar el 8 de febrer a Can Quintana.

Podeu gaudir de l'article clicant a la imatge de sota.


Thursday, 2 March 2017

Sortida Barcelona


BARCINO
Dimecres 22 de febrer de 2017 al matí , els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l'institut Montgrí, vam fer un recorregut de més dues hores per la Barcino romana.
Tal i com havíem treballat a classe vam poder resseguir els carrers principals, el cardo i el decumanus que es corresponen als carrers de la Llibreteria  i al carrer del Bisbe respectivament. També vam creuar l'antic fòrum , actual plaça de Sant Jaume i en el carrer Paradís vam poder descobrir les restes de l'antic temple dedicat a l'emperador August. Tots vam quedar molt sorpresos de la grandària de les columnes. La fotografia que acompanya el text ens la vam fer al peu del temple.

La Colonia Iulia Augusta Faventia Barcino -aquest era el nom de Barcelona quan va ser fundada pels romans l'any 14 a.C., tenia un perímetre emmurallat que encara avui dia es visible en molts carrers i places.
El passeig va acabar al MUHBA, museu d'Història de Barcelona, on vam poder caminar pel subsòl de la ciutat al costat de les restes romanes de factories, tintoreries, cellers i cases. 

El més interessant de tot va ser poder provar l' aplicació de mòbil Barcino 3D, una aplicació geolocalitzada, que permet  passejar pels carrers de Bàrcino i contempla r els seus detalls en època romana en un espectacular recorregut 3D en primera persona.

Temple d'August, Barcelona


CRÍTIQUES TEATRALS D'SCARAMOUCHE

El professorat sovint ens interroguem sobre el què i el com ensenyem.  Moltes vegades ens plantegem sortir de les programacions prescriptives de les matèries per poder oferir altres materials i altres metodologies. Sortir de la norma, del que toca, sempre és un risc i moltes vegades la mateixa rutina, l’obligació o la comoditat ens tenen enfaixats. Les activitats complementàries ens permeten, pel fet de fer-se fora del centre, ensenyar d’una altra manera i per això molts de nosaltres persistim per anar-les organitzant.
Portar l’alumnat a teatre també és una proposta que sovint és debatuda: Tant necessari és que vegin una obra? Cal que els hi portem nosaltres? No hi poden anar pel seu compte o amb les seves famílies?
Mentre es facin obres interessants, el nostre alumnat tingui un comportament exemplar i es pugui aprofitar una classe per debatre tots els elements que conformen una obra teatral per tal que puguin fer una crítica de qualitat, estic convençuda que sí, que és una activitat que cal que seguim organitzant.
A continuació, podeu llegir tres crítiques teatrals de l’alumnat de 2n de batxillerat.
MF.

Per Lluïsa Moner. 2n A . 

L’obra ha estat sorprenent. El teatre implica molts factors, en aquesta obra molt ben coordinats. La feina de coordinar les parts vives del teatre; actors, orquestra i encarregats de canvis de decoració i llums és la del director. S’ha de reconèixer, que en aquest cas, el professional Joan Lluís Botzó ho va fer extraordinàriament bé.

Un altre aspecte molt treballat va ser la posada en escena; l’escenografia i el vestuari. Aquest segon, era potser un dels millors elements de la representació. Tots els vestits eren molt adequats a cada personatge i al moment històric; tots molt detallistes i realistes, igual que els decorats. Personalment em va sobtar la fluïdesa amb que canviaven l’escenografia  aconseguint sempre crear efectes concrets i específics segons la localització d’aquella escena particular. Dins aquesta fluïdesa, cal també destacar la gran feina dels actors, que ni van fer cap error, o si el van fer va quedar molt ben dissimulat, ni van tardar a fer els canvis de vestuari. L’atrezzo també era molt interessant d’observar. En tot moment els actors tenien present el detallisme a l’hora d’interpretar, quan menjaven, parlaven i es barallaven.. Tot molt realista. Una curiositat que crec que mostra el refinament i cautela que van tenir és l’aparició del gosset que bordava. Una altra cosa esplèndida va ser la recreació de les baralles d’espasa. En aquests termes s’ha de reconèixer l’esforç dels actors per aprendre l’art de l’esgrima, tot i que segur que ells mateixos han notat la recompensa de l’esforç ja que coses com aquestes, augmenten exponencialment la qualitat de les obres.
Dins tota aquesta magnífica posada en escena, que definitivament va aconseguir captar l’atenció del públic, es representava una trama clàssica i històrica de revolució. No podria deixar de mencionar tampoc les picades d’ullet dels autors, com quan van anomenar-nos al públic porcs o quan van emparar frases fetes quotidianes, força fora de guió i context com “per si les mosques” o “molta merda”. Aquestes expressions, col·locades de manera burlesca, ajudaven a la creació d’una bona interacció espectador-artista.

El guió teatral de Scaramouche és força complex però no difícil d’entendre. Es basa amb la revolució del poble, presentat amb el grup teatral La comèdia del teatre contra l’aristocràcia francesa. El símbol d’aquesta revolta és Scaramouche, que s’identifica amb el retall de roba republicà. Scaramouche és el personatge principal, i seguint l’exemple d’alguns clàssics com el de La comèdia dels errors, pren formes diferents; la de Loui i la de René. Cadascú tindrà una història d’amor, força paral·leles, l’un amb Olympia i l’altra amb Camila respectivament. El personatge de Scaramouche i les seves relacions també es pot relacionar amb Robin Hood i la seva princesa, amb Tirant lo Blanc i Carmesina i amb Tristany i Isolda.

Finalment dins la complexitat de l’obra trobem moments de doble actuació. Això contribueix a la ja descrita fluïdesa que es va aconseguir. Una d’aquestes dobles actuacions va ser la de trobar teatre dins el teatre; la companyia teatral respresentant el poble francès es rebel·lava contra l’aristocràcia que eren “el teatre real”.
És una obra que jo recomanaria als meus amics i als meus avis. Apta i distreta per tots els públics. M’ha agradat molt.

Per Adrià Rubert Renard. 2n A .

L’obra de teatre que vam anar a veure dimecres passat a Barcelona, titulada Scaramouche, està ambientada a la França revolucionària del segle XVIII. S’hi reflecteix l’actitud de superioritat de les classes benestants i la ràbia que senten les classes oprimides pel  sistema contra el qual faran la revolució.

L’argument tracta de dos germans bessons separats al naixement, Louis i René. Louis acabà treballant per un marquès i essent el preceptor de la seva promesa. René acabà en una companyia de teatre que subsistia anant de poble en poble fent riure a la gent. Paral·lelament a la seva activitat teatral, René també és Scaramouche (tot i que ningú ho sap), un justicier anònim que ataca els rics per afavorir els pobres oprimits. La promesa del marquès s’hi ha de casar contra la seva voluntat, ja que és la manera que el seu pare trià per saldar un deute que tenia pendent amb el marquès, i Louis, com a preceptor de la promesa, li recomana que no ho faci si no és això el que vol, però la promesa dóna a entendre que no pot triar. El nus de la història comença quan la companyia de teatre arriba al poble del marquès i Scaramouche comença a fer-hi de les seves. Una nit, després d’una batalla d’espases amb el marquès, Scaramouche acaba malferit, i el marquès l’obliga a treure’s la màscara. Resulta que sota la màscara s’hi amaga la cara de René, que és idèntic a Louis i el marquès, pensant que es tracta d’una traïció, el fa fora i li diu que no es torni a acostar mai més a la seva promesa. L’endemà, al palau, quan Louis se li acosta com si res, el marquès, fet una fúria li diu que com gosa ser tan descarat. Li ordena que es tregui la camisa, però no té cap ferida a l’espatlla, i el marquès, tot i estar-hi enrabiat, no pot recriminar-li res perquè no té proves que sigui ell amb qui havia combatut la nit passada. En un altre enfrontament entre Scaramouche i el marquès, aquest acaba ferint de mort Scaramouche. En arribar Louis al lloc dels fets, descobreix que Scaramouche és el seu germà, el qual li diu que ell sigui el “successor” de Scaramouche, perquè, al cap i a la fi, els dos germans no són dos, sinó un, Scaramouche. Louis accepta ser Scaramouche per venjar la mort del seu germà i acabar el que havia començat.

Els actors que representaren l’obra aconseguiren assimilar molt bé el paper dels seus personatges, i es notava que en actuar aconseguien sentir-se dins la seva pell, ja que tots tenien l’actitud pròpia del seu personatge: el marquès actuava amb superioritat i creient-se l’amo de l’univers, Louis amb serenitat i innocència, la promesa del marquès actuava amb resignació i frustració, Scaramouche descaradament i elegant a la vegada... L’actriu que crec que cal destacar és la que interpretava l’actriu de la companyia de teatre de només dotze o tretze anys ja que, tot i ser adulta, va aconseguir interpretar molt bé el paper d’un personatge infantil.

Pel que fa a l’escenografia i el vestuari, em semblaren molt treballats i molt sofisticats. L’escenografia era espectacular, ja que grans conjunts d’elements pujaven i baixaven del sostre mitjançant cordes, fet que implica una sèrie de mecanismes molt sofisticats per fer pujar i baixar aquests conjunts. Això demostra el treball, dedicació i perfeccionisme dels organitzadors de l’obra. El vestuari era adequat a l’època i cada personatge vestia d’acord amb la seva condició social. La música de fons feu l’obra més intensa i interessant, però en la meva opinió el text cantat pels actors va ser proporcionalment excessiu i s’arribava a fer tediós.

Finalment, i des del meu punt de vista, em semblà una obra molt ben interpretada, preparada i amb una trama interessantíssima, que combina denúncia social, acció i amor. És una obra que recomano molt anar a veure i que posaria la mà al foc que no decebrà a ningú ja que, en el meu cas, tot i ja haver vist l’obra uns quants mesos abans, em va agradar igual o inclús més tornar-la a veure una altra vegada.

 Per Jalal Douiri. 2n A.   

Scaramoche és un obra teatral que representa la història de dos germans bessons René i Louis, que van ser separats al néixer. René és el germà que viu en una companyia de teatre de la “Comedia de’ll Arte” y es l’amant de Camil·la, una jova actriu amb una gran bellesa. Per l’altra banda Louis va ser adoptat pel Marquès i gràcies a això li proporcionarà un gran coneixement.  Louis viu enamorat de la futura promesa del Marquès.

L’obra transcorre en un context de revolta y canvis a la societat, i Scaramouche, serà l’heroi emmascarat que defensarà el poble i s’enfrontarà a l’aristocràcia per aconseguir la revolució

L’obra teatral es representada al teatre Victòria de Barcelona, amb una escenografia impressionant, és a dir, amb un vestuari el qual semblava de l’època, amb moviments i canvis d’escena a l’escenari que deixaven meravellat el públic, amb batalles d’esgrima que semblaven reals.

Des del meu punt de vista he trobat a faltar en aquesta obra un punt d’emoció, ja que en el meu cas no ha tingut aquell punt o aquella màgia que toques el punt feble del públic com la màgia que va tenir Mar i Cel. De l’obra tampoc m’ha agradat que s’estiguessin la major part del temps que ha durat l’obra cantant, però, això sí, els personatges tenien una fabulosa veu.


Per Esther Estanyol. 2nB .

Per gaudir com un nen!

Aquesta obra teatral està ambientada a França, l’any 1789. Just abans de la revolució francesa on la població s’està morint de gana i estan oprimits a causa de la noblesa.
Els francesos a causa d’aquesta situació busquen un altre alternativa per sortir de la misèria.
La història es centra en dos germans bessons separats al néixer Louis i René. On la vida els porta a camins completament diferents; per una banda Louis és un intel.lecutal que va ser  adoptat pel Marquèsde l’Echalonne i per altre banda, René és un actor d’una companyia ambulant que es busca la vida per sobreviure.
En aquest context de revoltes apareix una figura clau  Scaramouche, un heroi de la revolució emmascarat que donarà un gir de 360ºC en aquesta història.

Realment aquesta obra teatral em van enganxar des del primer moment que va sortir el primer actor fins a l´ultim aplaudiment del públic.
Aquesta trama és molt interessant i tot i no tenir una franja d’edat especifica Dagoll Dagom va saber adequar-ho a tots els públics.

Des d’un punt de vista més artístic la decoració era molt creativa, on els acabats estaven perfilats fins al més mínim detall, el vestuari i l’atrezzo van ser un dels factors més sorprenents  de la trama.

La música en tot moment anava ben sincronitzada amb el fil argumental però pel meu gust la lletra va ser bastant monòtona. Tot i això, l’ambient que creen els actors amb els públic és molt acollidor i et sents com un més de la història.
Aquesta obra la recomanaria a tots els públics perquè és enriquidora en molts sentits.

Per tornar a repetir, una experiència de 10!

Un dels moments de l'obra